Zones militars: Un remei per a despertar a Ankara de l’amnèsia urbana

Abstract

El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat.

The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city’s peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city’s needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city’s inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets.

El contexto histórico de Ankara es relativamente complejo debido a los puntos de ruptura en su historia. En primer lugar, Ankara se convirtió en el escaparate de la entonces recién establecida República Turca y se diseñó un nuevo centro urbano aislado del antiguo para representar la modernidad de la República. En segundo lugar, con el golpe de 1980 y la expansión de las zonas militares, el nuevo centro urbano se expandió de manera descontrolada y repentina. Finalmente, tras el intento de golpe en 2016, se ha decidido reubicar las grandes zonas militares del centro urbano en la periferia de la ciudad. Este estudio señala la importancia de esta reciente decisión en el paisaje histórico de Ankara y propone que podría ser un elemento potencialmente reparador de la memoria urbana de la ciudad. Debido a estos cambios masivos, Ankara perdió la mayoría de sus referencias históricas y la continuidad de su memoria urbana. En este contexto, el presente trabajo debate concienzudamente la reconstrucción de las zonas militares en el centro de la ciudad, su presencia histórica y las posibles interacciones con las necesidades de la ciudad. Entender estas áreas como potenciales catalizadores para reparar el paisaje histórico requiere desarrollar una nueva perspectiva que contempla relaciones complejas y múltiples voces. El pensamiento dialógico y polifónico abarca la multiplicidad, relacionalidad, incompletitud y bienes históricos inherentes a la ciudad.

Le contexte historique d’Ankara est relativement complexe à cause des points de rupture dans son histoire. D’abord, Ankara est devenu jadis l’étalage de la nouvelle République turque, et un nouveau centre urbain isolé de l’ancien a été conçu pour représenter la modernité de la République. Deuxièmement, avec le coup d’état de 1980 et l’expansion des zones militaires, le nouveau centre urbain s’est élargi de façon incontrôlée et soudaine. Finalement, suite à la tentative de coup en 2016, l’on a décidé de reloger les grandes zones militaires du centre urbain à la périphérie de la ville. Cette étude remarque l’importance de cette récente décision dans le paysage historique d’Ankara et propose que cela pourrait être un élément potentiellement réparateur de la mémoire urbaine de la ville. À cause de ces changements massifs, Ankara a perdu la plupart de ses références historiques, ainsi que la continuité de sa mémoire urbaine. Dans ce contexte-là, ce travail-ci met en débat consciencieusement la reconstruction des zones militaires dans le centre de la ville, sa présence historique et leurs possibles interactions avec les besoins de la ville. Considérer ces zones comme de potentiels catalyseurs pour la réparation du paysage historique exige le développement d’une nouvelle perspective ayant des rapports complexes et des voix multiples. La pensée dialogique et polyphonique couvre la multiplicité, la relationnalité, l’incomplétude et les biens historiques inhérents à la ville.